"Sense llibertat d'expressió no ha llibertat"

El dijous 8 de maig , Ràdio Associació de Catalunya (RAC) va fer el lliurament de la VIII edició dels seus guardons, on el periodista Queco Novell va versar sobre la llibertat d'expressió en un dinàmic parlament on va contrastar l'exercici professional amb les traves i pressions de tota mena, a les quals moltes vegades es veuen sotmesos els comunicadors.

El periodista català, en l’actualitat, forma part del programa de ràdio de sàtira política Minoria absoluta, a l’emissoria RAC1 amb Toni Soler, a més d’intervenir com a imitador de polítics al programa Polònia de TV3. Ambdós programes gaudeixen d’un dels nivells més alts de llibertat d’expressió que mai havia conegut com a professional, i això té importància ja que se’ls hi podria aplicar la censura. La seva llarga experiència l’ajuda a afirmar que “sense llibertat d’expressió no hi ha llibertat”.



Però la llibertat d’expressió és poder dir-ho tot? No, ja que es pot caure en la trampa de fer un mal ús d’aquesta llibertat com les desqualificacions personals, mostrar aspectes de la vida íntima de les persones, fer burles sobre les deficiències físiques i psíquiques de la gent...Existeix un límit ètic que s’ha de respectar. I en terreny de la sàtira política? El límit rau en el sentit comú. En la seva feina, coneixen aquest límit i sobrepassar-lo significaria trencar la corda que el tiba i fer desaparèixer el seu programa. “S’ha de passar l’actualitat pel filtre de la sàtira” i per tan, s’ha de dir allò que un vol dir d’una manera més subtil.

També va destacar que l’humor i la sàtira passen per aquest bon moment de llibertat, tot i que el poder no intervé en els continguts d’un programa d’humor, però sí que fa arribar les queixes als mitjans escrits, radiofònics i televisius.
El periodista denúncia a aquells que, com Jiménez Losantos, fan ús de la llibertat d’expressió per deformar la realitat amb interessos polítics o empresarials o el cas del programa del Tomate que va dur el concepte de llibertat d’expressió al seu extrem, i van qualificar el seu tancament d’atemptat contra aquesta. Cal defensar la llibertat d’expressió sempre que sigui per dir la veritat, i per tant, la millor arma que s’ha d’utilitzar contra qui no ho faci és la indiferència.